Vilafranca, 4 de juliol de 1620 - 4 de juliol de 2020. 400 ANYS VEIENT SORTIR EL SOL.

04-Julio-2020

Vilafranca, nosaltres (també, i molt abans que els Estats
Units), vàrem néixer un 4 de juliol.

Tal dia com avui ara fa 400 anys.

Un 4 de juliol de 1620. El Reial Consell de la Corona d’Espanya, a través d’una Reial Provisió, i a petició de la
sol-licitud realitzada per Don Pau Sureda i Campfullós, senyor de Sant Martí, concedeix permís per a la fundació
d’una nova vila en el predi de Son Pere Jaume. Es disposa, per tant, a fer una primer establiment del que serà, amb els anys, Vilafranca, una vegada que Don Pau Sureda posa a la venda les terres de Son Pere Jaume a diferents particulars de la vila de Petra. D’algunes d’aquestes persones, en trascendeixen noms i llinatges. Podrien ser, considerats, per així dir-ho, els “primers vilafranquers”.

Jeroni Orpí, Pere Sastre, Sebastià Orpí, Joan Riutort, Joan Font, Tomeu Monjo, Jaume Sastre, Miquel Nicolau, Miquel Ribot, Miquel Mascaró, Montserrat Vadell, Pere Vadell, Tomeu Pastor, Bernadí Serra, Pere Joel, Martí Ballester, Joan Riera, Jordi Serra, Montserrat Nigorra, Sebastià Riera, Guillem Ciurana, Joan Mestre, Toni OIiver, Toni Riera, Rafel Nigorra i Miquel Santandreu.

Amb tot, la visió masculinitzada de la Història deixa oblidades, una vegada més, les dones. I, és clar, torna a ser una visió fragmentada que no es correspon a la realitat. D’aquí que, fent un exercici d’intel-lecte fàcil, us emplaçam a què a cada nom d’aquests “primers vilafranquers” hi poseu, també, i com hauria de ser, el nom d’una dona- tant li val si Catalina Riutort o Margalida Santandreu. D’elles no en trascendeixen els seus noms i els seus llinatges perquè la Història, com ha passat tantes vegades, les va silenciar. Però tingueu la certesa que també hi foren i també feren possible que Vilafranca començàs a caminar. Elles en foren les “primers vilafranqueres”. I a partir d’ells i elles - tot i que enguany, com a senyal d’una fatalitat recurrent que ens recorda que l’esdevenir de Vilafranca no va ser ni ha estat mai un camí de roses, no podrem bufar les candeles d’aquest aniversari tal com pertoca –no podem oblidar, encara que sigui amb un simple gest simbòlic, que avui, ara just fa 400 anys, començàrem tots plegats el viatge de la Història.

Nosaltres, els vilafranquers i les vilafranqueres del present, continuam el viatge de la Història. Són 400 anys veient sortir el sol des d’aquest petit racó del món.

Vilafranca, nosaltres (també, i molt abans que els Estats Units), vàrem néixer un 4 de juliol.

L’Ajuntament de Vilafranca us felicita a tots i a totes!!

Molts d’anys, Vilafranca!!